PIRAGUA

Vertebrats per una serralada muntanyosa que s'estén de l'Atlàntic al Mediterrani, els Pirineus són particularment vulnerables al canvi climàtic. Aquest territori transfronterer alimenta les escorrenties i les zones de recàrrega dels principals vessants, conques i aqüífers de la regió, i s'erigeix com la font principal de recursos hídrics del territori POCTEFA (Programa INTERREG V-A España-França-Andorra).

El projecte "PIRAGUA - Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus en un context de canvi climàtic, i mesures d'adaptació amb impacte en el territori" aborda la caracterització del cicle hidrològic als Pirineus per millorar la capacitat d'adaptació dels territoris davant els reptes imposats pel canvi climàtic i dona suport a la inversió destinada a l'adaptació al canvi climàtic de la gestió del recurs aigua. PIRAGUA s'alinea amb l'estratègia de cooperació transfronterera de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), i desenvolupa accions enfocades a:

• La millora del coneixement i el desenvolupament de bases de dades regionals.
• L'establiment i seguiment d'indicadors clau i l'elaboració d'escenaris futurs de recursos hídrics.
• El desenvolupament d'experiències pilot en els àmbits de la gestió d'embassaments, d'explotacions forestals i altres.
• L'estimació dels costos associats al canvi climàtic.
• L'elaboració de recomanacions sobre les adaptacions sectorials.
• La transferència dels resultats als agents implicats en la gestió dels recursos hídrics als territoris del programa POCTEFA.

Tot i que el canvi climàtic és un fenomen global, els seus efectes són heterogenis en el territori. El cicle hidrològic del Pirineu cal abordar-lo de manera transfronterera, ja que no hi ha una coincidència entre les fronteres administratives i els límits hidrogràfics, tant a nivell de superfície com subterrani. D’altra banda, existeix també una necessitat d’homogeneïtzació de dades entre vuit regions pirinenques i set administracions de l’aigua.

L’activitat específica que es duu a terme a Andorra caracteritza els usos i els recursos hídrics disponibles al país a l'horitzó 2050, tenint en compte diferents escenaris socioeconòmics i el context de canvi climàtic. La modelització es realitza mitjançant l’eina WEAP i s’alimenta amb escenaris de canvi climàtic i els seus possibles impactes (com l' increment de temperatura i l’evapotranspiració, la disminució de les precipitacions, la major necessitat de neu de cultiu, etc.). El model caracteritza els diferents usos de l’aigua (domèstics, turístics, neu de cultiu, agricultura i energètics) per així poder estudiar possibles tensions entre sectors d’activitat.

El cas d'estudi fa una primera aproximació al nexe energia-aigua. Tant el Llibre Blanc de l’Energia [1] com el Pla sectorial d’infraestructures energètiques [2] situen l’energia hidroelèctrica com un element clau per assolir els objectius de millora de la sobirania energètica del país. A això, cal sumar-hi les necessitats creixents d’aigua i energia per produir neu de cultiu degut al canvi climàtic. Aquests factors fan que sigui imprescindible estudiar el nexe energia-aigua de forma integrada.

El model implementat permet avaluar la futura competència entre usos de l’aigua a Andorra i la incidència de diferents polítiques i actuacions de gestió dels recursos hídrics així com analitzar possibles opcions d’adaptació [3], [4], [5]. L'informe "Evolución de los usos de los recursos hídricos y posibles tensiones bajo escenarios de cambio climático en Andorra" [6] descriu en detall el cas d'estudi realitzat a Andorra.

No només l’anàlisi tècnica és important. En aquest sentit, PIRAGUA explora també l’acceptació social de les diferents opcions d’adaptació al canvi climàtic de les que disposem. Per aquest motiu, es va realitzar l’enquesta online “Recurs hídric i estratègies d’adaptació al canvi climàtic” amb l’objectiu de captar l’opinió de la ciutadania andorrana respecte el canvi climàtic i les estratègies d’adaptació a aplicar al nostre país. En el següent enllaç es presenten els resultats de l’enquesta i els titulars més destacats.

El repositori d'accés obert de PIRAGUA conté els conjunts de dades i informes científics sobre el balanç hídric i els recursos hídrics dels Pirineus (França, Espanya i Andorra) en el passat recent, present i projeccions futures. Això inclou conjunts de dades sobre usos i gestió actuals de l'aigua, estadístiques i tendències observades en cabals i aigües subterrànies, esdeveniments extrems i inundacions, forçament climàtic històric i futur i simulacions de balanç d'aigua per als períodes històric i futur. Inclou també dos informes científics: un de base física sobre els canvis observats i projectats als recursos hídrics dels Pirineus i un d'opcions d'adaptació basades en diversos casos d'estudi.

Aquest projecte ha estat finançat pel programa Interreg-POCTEFA i pel Govern d’Andorra a través dels Ajuts complementaris al POCTEFA 2014-2020 (AUEP007-AND/2017). Andorra Recerca + Innovació, com a soci andorrà, participa en totes les accions i molt específicament en el cas d’estudi “Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions sota escenaris de canvi climàtic a Andorra”.

[1] Govern d’Andorra, Llibre Blanc de l’Energia d’Andorra, 2012.

[2] Govern d’Andorra, Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra, 2018.

[3] C. Pesado-Pons, O. Travesset-Baro, J. Zabalza, J. López-Moreno, and M. Pons, “Sustainability of water resources in Andorra under global change: The effects of climate and socio-economic changes in the future of water resources,” in European Geosciences Union General Assembly, 2020.

[4] C. Pons Pesado, “La sostenibilitat de l’aigua a Andorra: efectes a llarg termini del canvi climàtic i socioeconòmic en el recurs hídric,” 2021.

[5] M. Domènech, O. Travesset-Baro, "Roda de premsa: conclusions del projecte", 2022.

[6] O. Travesset-Baro, M. Domènech, C. Pesado-Pons, M. Pons, "Evolución de los usos de los recursos hídricos y posibles tensiones bajo escenarios de cambio climático en Andorra", Actividad 4.7- Desarrollo y puesta en marcha de estrategias de adaptación, 2022.