Marteloscopi

La superfície de bosc a Andorra ha augmentat vora un 38% des de l’any 1948. La densitat dels arbres és cada cop més elevada, mentre que l’aigua de pluja no ha incrementat. Això porta inevitablement a un augment de l’estrès dels arbres i de tot l’ecosistema forestal.  

La gestió forestal sostenible, integrant la gestió propera a la natura (close to nature forestry), és una de les eines que tenim a l’abast per millorar les condicions d’alguns boscos, actuant de forma suau, i millorant la seva resiliència. L’objectiu de la gestió és clar: millorar l’embornal de carboni i tenir un cert control del rati aigua blava i agua verda, potenciant la diversitat. Ara bé, avui en dia la societat es troba desconnectada del bosc, i sovint té certa reticència en la dinamització de la gestió.  

Per tor plegat, són necessaris estudis concrets i dirigits a conèixer i mesurar l’impacte de diferents tipus de gestió al propi funcionament del bosc. Alhora, la ciència aplicada a la governança forestal, uns dels pilars del European Forest Institut (EFI), ha de servir per conèixer i millorar l’encaix de l’economia circular a la pròpia gestió forestal, essent els marteloscopis una de les eines més adequades. 

En aquesta línia, Andorra Recerca + Innovació lidera, en col·laboració amb el Comú de La Massana, la implantació del primer marteloscopi forestal al país [1].

El primer Marteloscopi d'Andorra és una superfície quadrada de bosc de pi roig, on tots els arbres estan mesurats, identificats i cartografiats, a més d'integrats en un software que permet fer pràctiques i entrenaments virtuals de gestió forestal.

Marteloscopi deriva del mot francès “martelage” que significa selecció d’arbres, i de la paraula grega “skopein” que significa mirar. Els marteloscopis són molt útils per entrenar i provar diferents tipus de gestió de forma virtual i poder-ne avaluar els resultats sense efectes físics al bosc. Es busca els trade-off entre els criteris ecològics i econòmics imposats per diferents tractaments forestals, que podran ser simulats i visualitzats amb un software específic.

Els marteloscopis representen aules i laboratoris a cel obert. Permeten que els estudiants analitzin les variables del bosc i proposin tipus de gestió a través de dispositius tablet o mòbils, mantenint una connexió directa amb el bosc. Està obert a diferents nivells, i es concep també com una eina d’apropar el bosc a la ciutadania (citizen tool).

Alhora el Marteloscopi d'Andorra permetrà dur a terme experiments silvícoles demostratius en parcel·les adjacents. Es podran monitoritzar i comparar les variables de vida dels arbres, com la capacitat de fixació de CO₂, l’alliberament d'oxigen, la transmissió de llum des de las capçades cap al sòl, i dels paràmetres físics del microambient, abans i després dels experiments de gestió silvícola.

L'any 2024, aquest projecte ha entrat a formar part de la xarxa europea de Living Labs.

[1] M. Domènech and O. Travesset-Baro, "Forestry Living Lab i entrenament forestal a Andorra", El Correu de la UNESCO, 2023.