CLIM’PY

L’objectiu general definit en el projecte CLIM’PY és conèixer l'evolució i tendència del clima dels Pirineus en el context de canvi global. Ho fem unificant i homogeneïtzant la informació existent, desenvolupant indicadors climàtics i realitzant projeccions futures, amb la intenció de reduir la vulnerabilitat dels impactes causats pel canvi del clima i adaptar-nos als seus efectes mitjançant la transferència del coneixement [1].

L’estudi s’ha abordat des d’una perspectiva territorial integral ja que, més enllà de les fronteres administratives, el clima s’entén com una variable contínua en l’espai que requereix un protocol comú d’actuació sobre la informació, els resultats i la representació espacial [2]. En el projecte, a més de la temperatura i la precipitació, s’hi ha incorporat també el coneixement de la neu, pel seu destacat interès en una zona de muntanya com són els Pirineus. Els resultats pretenen contribuir al desenvolupament de la estratègia i al pla d’acció de l’OPCC (Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic). A més, aportarà coneixement que permetrà avaluar els impactes sobre el territori (recursos hídrics, ecosistemes, biodiversitat, turisme, energia, etc.), i plantejar opcions d’adaptació al canvi climàtic [3].

El principals objectius del projecte han permès:

• Obtenir una base de dades climàtica diària de qualitat i homogènia de les tres estacions històriques d’Andorra.
• Calcular les tendències i conèixer la magnitud de l’escalfament global detectat a Andorra. 
• Disposar d'una base de dades de neu contínua de les estacions d’esquí del conjunt dels Pirineus i Andorra. 
• Fer projeccions climàtiques de la temperatura, la precipitació i el gruix de neu pels diferents horitzons i escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle pel conjunt del massís andorrà i diferents cotes altitudinals. 

Els principals resultats estan publicats al web OMA (Observatori de la Muntanya d'Andorra). L'evolució de la temperatura presenta un augment inequívoc durant els darrers cinquanta anys, amb un increment de 0,18ºC/decenni pel que fa a la temperatura mitjana anual. On més palès es fa l’increment és en les temperatures màximes, sobretot a l’estiu (0,29ºC/decenni). En canvi, la precipitació presenta una marcada variabilitat temporal.

L'anàlisi de les dades històriques de gruix de neu mesurades a les estacions d'esquí han permès descriure a escala pirinenca l'evolució del mantell nival des de 1983 fins a l'actualitat. La metodologia seguida en el projecte ha permès reconstruir els buits que hi ha a les sèries temporals de gruix de neu a partir de les simulacions obtingudes d’aplicar la cadena SAFRAN (reànalisi meteorològic) – CROCUS (model d’evolució del mantell de neu) pel període 1980-2016. El fet de combinar les observacions in situ i les modelitzacions, ha permès millorar la qualitat de les dades i també donar continuïtat a les sèries durant tota la temporada. S’han capturat tant les nevades primerenques com l’època de fusió a finals d’hivern, quan les estacions d’esquí no estan obertes i per tant no s'hi fan observacions [4].

Seguint amb els objectius del projecte, pel que fa a les projeccions climàtiques de temperatura i precipitació s’han pogut treballar aquest any aprofitant l’estada d’un estudiant, l’Àlex Quintana Clarà, que ha acabat el Grau en Geografia, Anàlisis Territorial i Sostenibilitat (URV). El seu TFG s’ha titulat “Projeccions de canvi climàtic a Andorra: anàlisi i càlcul d'indicadors en el marc de l’estratègia nacional d'adaptació al canvi climàtic”.

En el seu treball, s’han utilitzat les projeccions de canvi climàtic d’alta resolució (5 km x 5 km) obtingudes en el marc del projecte POCTEFA CLIMPY [5] pel territori andorrà, per tal de contextualitzar l'evolució del clima sota diferents escenaris futurs possibles (RCP4.5 i RCP8.5). A més de les projeccions de temperatura i precipitació a diferents horitzons de pronòstic, s’han calculat diferents índex que poden ser utilitzats dins l’estratègia nacional d’adaptació al canvi climàtic per tal de caracteritzar el clima d’Andorra i fer un seguiment històric per detectar canvis. Fruit d’aquest procediment, es fa una reflexió sobre com utilitzar la informació disponible a alta resolució a partir en dues franges altitudinals. Els resultats indiquen que per la temperatura, les tendències positives ja detectades actualment es mantindran durant aquest segle, i seran més marcades per la temperatura màxima que per la temperatura mínima. Les projeccions climàtiques també mostren com l’augment de la temperatura serà proporcional a l’augment de les emissions de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) per cada un dels dos escenaris analitzats (RCP4.5 i RCP8.5). A diferència de la temperatura, les projeccions futures de precipitació no mostren una tendència clara.

Podeu consultar el treball al següent enllaç.

Aquest projecte està finançat pel programa Interreg-POCTEFA i pel Govern d’Andorra a través dels Ajuts complementaris al POCTEFA 2014-2020 referència AUEP002-AND/2015.

[1] P. Esteban, M. Prohom, E. Aguilar, "Tendencias recientes e índices de cambio climático de la temperatura y la precipitación en Andorra, Pirineos (1935-2008)." Revista de Ecología de Montaña, 2012. 

[2] P. Esteban, M. Prohom, J. Cunillera, L. Trapero, "Tendències recents del clima a Andorra (1950-2010): Resultats de l’acció Clima del projecte OPCC." Revista del CENMA, 2018.

[3] R. Copons, B. Komac, C. Pladevall, M. Pons, L. Trapero, "El canvi climàtic i els impactes en la biodiversitat." Revista del CENMA, 2018.

[4] J.I. López Moreno, J.M. Soubeyroux, S. Gascoin, E. Alonso-gonzalez, N. Durán-gómez, et al., "Long-term trends (1958–2017) in snow cover duration and depth in the Pyrenees." International Journal of Climatology, 2020. 

[5] M. P. Amblar-Francés, P. Ramos-Calzado, J. Sanchis-Lladó, A. Hernanz-Lázaro, M.C. Peral-García, B. Navascués, M. Dominguez-Alonso, M. A. Pastor-Saavedra, E. Rodríguez-Camino: High resolution climate change projections for the Pyrenees region, Adv. Sci. Res., 17, 191–208, https://doi.org/10.5194/asr-17-191-2020, 2020.