Les temperatures estivals i les onades de calor, sempre ha fet aquesta calor a Andorra?
Hem viscut un estiu i un setembre calorosos, però què diuen les dades registrades? La sensació d’increment de temperatura és real o una sensació tèrmica?
T’expliquem com estan canviant els estius que vivim a Andorra, analitzant les dades dels mesos de juny, juliol, agost i setembre d’enguany. La calor és cada cop més freqüent, més persistent i arriba abans: Mesurar, caracteritzar els episodis i fer seguiment del que passa, és el que permetrà anticipar-nos als impactes de l’escalfament global. També pots veure el post infogràfic explicatiu al nostre Instagram.
Les temperatures d'aquest estiu, dia a dia
Comencem per les dades diàries d’aquest estiu. Les temperatures mitjanes durant juny, juliol i agost, han estat majoritàriament per sobre la mitjana (període de referència 1991-2020). Gairebé tot l'estiu ha transcorregut amb temperatures per sobre del que tocaria (Figura 1). De fet, el 55% dels dies de la temporada (51 dels 92 dies) es troben dins la franja de jornades definides com a molt càlides respecte de la sèrie de referència (per sobre del percentil 90). Durant el mes de juliol, 22 dies seguits, del 3 al 24, la temperatura mitjana no va baixar ni un sol dia per sota del percentil 75: tres setmanes de calor sostinguda, sense treva. En conjunt, l'estiu del 2026 ha estat el més càlid des del 1950 a l'estació de Central de FEDA. El gràfic mostra, dia a dia, com la temperatura del 2026 (en vermell) es manté per sobre de la mediana climàtica (en negre) durant pràcticament tot l’estiu, i aquesta es concentra en la franja superior on hi estan representats els màxims històrics.
L’estiu és l’estació més càlida de l’any, i a Andorra la temperatura mitjana a fons de vall ronda els 17ºC (Central de FEDA). Però si el que volem saber és, si realment la calor que tenim actualment als estius ja l’havíem tingut abans, només ho podem fer mirant enrere i veient com han evolucionat les temperatures estivals durant els darrers 70 anys (Figura 2). Per fer-ho, s’ha agrupat la temperatura mitjana dels estius en franges de 5 anys des de 1950 per veure com es distribueixen les temperatures de cada període respecte la referència climàtica més recent (1991-2020). La figura mostra de forma molt visual com els estius entre el 1950 fins al 1980, les temperatures van ser molt més suaus que actualment, fet característic del clima d’alta muntanya. Amb valors distribuïts majoritàriament a la banda esquerra de la normalitat (línia grisa). Això vol dir que eren més freds, i destaca la franja entre 1977-1981 amb una anomalia de -2.6ºC a l’estiu. És a partir del 1987-1991, que s’identifica un canvi, amb una anomalia negativa més modesta de només -0.4ºC. I quan ens apropem al darrer quinquenni, els valors de temperatura van augmentant, fins al període 2022-2026 en què l’anomalia dels darrers 5 estius és de 2.6ºC. Això vol dir que els estius actuals són gairebé 4ºC més càlids que fa 70 anys. La temperatura estival s’està intensificant, de manera sostinguda i coherent amb l’escalfament que estem vivint al Pirineu i a escala global.
Nombre d’avisos i dies amb avisos de calor
I com ens adaptem a aquest escalfament que estem vivint ens els darrers anys? Una de les mesures que permeten anticipar els efectes que pot tenir la calor sobre la població és emetre els avisos meteorològics per temperatures altes. Els avisos permeten anticipar a la població sobre un fenomen meteorològic que pot superar llindars específics establerts estadísticament segons la raresa del fenomen i l’afectació en el territori. Per emetre un avís per temperatura alta cal superar el percentil 98 de la temperatura màxima dels mesos d’estiu de l’estació Central de FEDA pel període de referència o el percentil 90 si es tracta d’una ratxa càlida. Aquest llindar, pel cas de temperatures altes per onada de calor, es situa a la temperatura de 32ºC pel període de referència 1991-2020. Per tant seguint aquesta definició, i a partir de les dades de Central de FEDA, quants avisos s’haurien emès des del 1950?
Des del 1950 fins a l’actualitat s’haurien emès en total 30 avisos per temperatures altes, més de la meitat però s’haurien emès en els darrers 10 anys. Només en els últims 5 anys, entre el 2022 i el 2026, s’haurien emès el 43 % dels avisos (13 avisos), situant la xifra de nombre de dies amb avís vigent en 64 dies, i quadruplicant-se respecte el període anterior 2017-2021. L’anàlisi de la sèrie completa permet mostrar que no es tracta d’una pujada gradual al llarg dels 75 anys de la sèrie, sinó una tendència amb una acceleració concentrada durant la darrera dècada i un augment sense precedents. L’increment més marcat el veiem en el nombre de dies afectats per un avís de temperatures, això vol dir que, la persistència de dies amb forta calor ha crescut més ràpid que l’increment en el nombre d’avisos.
Les onades de calor segons la seva intensitat, magnitud i durada
Seguim, ja hem vist que les temperatures dels estius han augmentat, que el nombre d’avisos teòrics hauria incrementat la freqüència en els darrers anys, i ens queda determinar, com han sigut i com son aquests episodis de calor. Si a més de definir-los en freqüència i durada, en podem determinar la seva intensitat i la seva magnitud podrem tenir un visió integrada de com han evolucionat les onades de calor els darrers 70 anys. En aquest cas, hem aplicat l’Indicador Tèrmic Nacional (ITN) que permet identificar les característiques de les onades de calor segons la seva intensitat (temperatura mitjana màxima de l’episodi), la seva magnitud (càrrega de calor acumulada al llarg de l’episodi) i la seva durada a partir de la temperatura mitjana [1]. S’han analitzat les onades de calor de més magnitud, amb una acumulació de temperatura igual o superior 1.5ºC al llarg de l’episodi, quedant-nos així amb 46 del total de 86 episodis.
La Figura 4 mostra com les onades de calor més recents, representades a la part superior del gràfic, son més intenses, és a dir, la temperatura mitjana és més alta i duren més dies. Aquest increment es veu més marcat a partir del 2010. Aquesta representació permet identificar que els episodis es concentren majoritàriament durant els mesos centrals de l’estiu, juliol i agost. Tot i això, s’observa un lleuger desplaçament cap a l’inici i fi de l’estiu, especialment al juny amb 9 episodis i enguany es detecta el primer episodi durant un mes de setembre. Un sol episodi que encara no permet parlar d’una tendència clara però si una senyal a vigilar.
D’acord, no sempre ha fet aquesta calor, i ara què?
Com ja avançava el Servei Meteorològic Nacional, aquest estiu ha estat el més càlid des del 1950 a l’estació de referència Central de FEDA. Que vol dir això per Andorra? La calor és cada cop més freqüent, més persistent i arriba abans. Això te conseqüències concretes en un país, que com mostren les dades, ha passat d’estius més frescos i curts a estius amb temperatures més càlides i això té impactes a diferents sectors estratègics del país. Un dels més clars, és l’impacte directa sobre la salut de la població vulnerable, la gent gran, els infants o alguns col·lectius professionals. També es coneixen altres impactes con en el sector de l’energia per l’increment de la demanda per refrigerar els edificis, en el turisme, el sector primari o la biodiversitat. I aquí rau la importància de caracteritzar els episodis, fer seguiment i prevenció amb els avisos meteorològics. Així doncs, la percepció de la gent en que cada any fa més calor i el que diuen les dades coincideix. Aquesta coincidència és el motiu pel qual no es pot confiar només amb la percepció. Mesurar, documentar i fer seguiment del que passa, és el que permetrà anticipar-nos als impactes de l’escalfament global.
[1]J.M., Soubeyroux, O., Gaelle, M., Schneider, O., Cabanes, P., Kounkou-Arnaud, "Les vagues de chaleur en France?: analyse de l’été 2015 et évolutions attendues en climat futur". La Météorologie, 94, 45–51. 2016