L’autoconsum de llenya, una activitat tradicional que es vol recuperar a través d’una prova pilot

El passat 2 de novembre el comú de Sant Julià de Lòria va aprovar l'ordinació per regular l’obtenció de llenya per a ús particular als boscos de la parròquia. La crisi energètica creixent ha posat l’alerta a la corporació, que ha tingut la iniciativa de tirar endavant aquesta ordinació com a prova pilot. L’objectiu inicial és proveir de combustible les famílies que ho necessitin i que puguin fer aquest tipus d’aprofitament. De totes maneres, la regulació de l’aprofitament de llenyes per l’autoconsum no és cap novetat al Pirineu sinó que ha estat sempre una actuació més al bosc que ha permès escalfar les cases que ho han necessitat.

Per impulsar la iniciativa, el Comú ha demanat suport a Andorra Recerca + Innovació. Des de l’àmbit de la recerca es coneix àmpliament el potencial de la biomassa forestal. La llenya que surt del bosc, o els seus productes derivats, com l’estella forestal, representen una energia de balanç zero de carboni. També s’anomena petjada zero de carboni, i significa arribar a un resultats d’emissions zero de carboni. Aquest és un repte que com a societat s’haurà d’arribar, perquè les emissions de carboni guarden estretament una relació positiva amb al canvi climàtic. Afegit al valor que té  la biomassa forestal, s’ha d’esmentar que la llenya prové dels boscos propers, fet que contribueix a reduir encara més la petjada de carboni, i és un clar exemple d’economia circular.

Per tirar endavant una iniciativa com aquesta s’apliquen sempre els criteris de gestió forestal sostenible. Els beneficis de la gestió forestal sostenible són múltiples (reducció del risc d’incendi, augment de la velocitat de fixació del carboni atmosfèric, millora de l’adaptació del bosc al canvi climàtic, etc.) i es basen en la silvicultura adaptativa. En la prova pilot que es durà a terme a la Rabassa es retiraran arbres joves que estan dominats i que no arribarien a bon port, reduint així l’estrès hídric. També s’extrauran alguns arbres més grans, que deixaran un buit fent que la llum del sol arribi al sotabosc, i ajudi a fer sortir els petits plançons que seran els arbres de futur. Amb aquestes petites aclarides es redueix una mica el combustible forestal i s’intenta promoure una estructura pluriestratificada, maximitzant la biodiversitat.

Val a dir que, en el cas de l’obtenció de llenya per a ús particular, l’actuació forestal té poc efecte ja que es retira una part molt petita de la biomassa del bosc. Hem de comptar que un bosc mitjà a Andorra pot tenir uns 220 m3/ha de fusta; i en aquesta iniciativa se n’extreu només uns 1-5 m3/ha. De totes maneres, per fer-ho s’apliquen sempre els criteris de la gestió forestal sostenible.

La prova pilot es farà en els boscos de pi roig i pi negre de la Rabassa. Per raons de biodiversitat no es tallarà cap planifoli (trèmols, bedolls, besurts, roures, etc.), ja que en les zones d’actuació són espècies testimonials i contribueixen a la multiespecificitat de la massa.

S’ha de dir que la llenya que s’obtindrà no és de la màxima qualitat ja que és de pi (pi roig i pi negre), i no d’alzina o de roure. Però és la que s’havia utilitzat i s’utilitza majoritàriament a Andorra i al Pirineu, per ser les espècies arbòries més esteses. Són llenyes amb un poder calorífic elevat (vora 4000 kWh/t), molt similar a la de l’alzina o el roure. Ara bé, els pins cremen més ràpid que les alzines o els roures, generant una brasa menys consistent. En aquest sentit, cal recordar que les llenyes de pi (anomenades resinoses) deixen anar més sutge que els roures o les alzines i, per tant, és especialment important fer el manteniment corresponent a les xemeneies.