MONTCLIMA

El projecte MONTCLIMA és un programa de cooperació territorial per a l’espai sud oest europeu (SUDOE) que dona suport al desenvolupament regional mitjançant el cofinançament de projectes transnacionals a través de fons europeu de desenvolupament regional (FEDER). El projecte MONCLIMA es centra en l’estudi i la prevenció de riscos naturals a les zones de muntanya del territori SUDOE.

Les zones de muntanya estan entre els territoris més afectats pels riscos naturals i es preveu que aquests riscos s'incrementin pels efectes del canvi climàtic (sequeres més severes, temperatures mitjanes més elevades, canvis en el règim de les precipitacions). Aquests riscos no coneixen límits administratius (per exemple, incendis que traspassen fronteres de masses forestals contínues) i necessiten una coordinació transnacional.

A més, l'espai SUDOE és una de les zones que més pateix i patirà els efectes del canvi climàtic (IPCC, 2014). En reforçar un enfocament basat en els riscos considerant el canvi climàtic, el projecte s'alinea amb acords internacionals com el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres de les Nacions Unides i l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic.

El projecte té per objecte reforçar la resiliència dels territoris de muntanya del SUDOE mitjançant un marc estratègic transnacional basat en la capitalització de projectes que han tingut èxit anteriorment de prevenció i gestió de riscos naturals climàtics (incendis, sequeres, inundacions, avingudes i erosió).

El projecte té quatre objectius estratègics:

• Capitalització de casos reeixits de formes de governança i d'iniciatives pràctiques de prevenció i gestió de riscos naturals. 
• Disseny d'una metodologia per a l'elaboració d'un marc estratègic transnacional de prevenció i gestió de riscos en zones de muntanya SUDOE.
• Testar el marc estratègic transnacional en territoris pilot per als riscos esmentats.
• Comunicació i difusió de resultats i eines.

Una de les accions clau del projecte SUDOE MONTCLIMA és el disseny i implementació (proves i desenvolupament) de plans d’acció comuns per a la prevenció i la gestió de riscos naturals, que seran validats o millorats mitjançant assajos pilot.

Dues d’aquestes proves pilot, dirigides per FORESPIR i Andorra Recerca + Innovació, s'han dut a terme al Principat d’Andorra.

El territori andorrà és un territori muntanyós (l’altitud mitjana del Principat és de 2.048 m) amb forts pendents on els riscos naturals són múltiples. A Andorra, els boscos ocupen més del 40% del territori i tenen un paper important en la prevenció de riscos com caigudes de blocs, allaus de neu, laves torrencials... Per tant, el desenvolupament d’estratègies de mitigació és molt important i es pot dur a terme mitjançant l’estudi i l’anàlisi de desastres naturals, però també mitjançant l’avaluació dels impactes. A Andorra, com en molts territoris de muntanya, les estratègies de mitigació passen per un enfocament multirisc a les accions, ja que, per exemple, un bosc protector contra la caiguda de blocs també està sotmès a un risc d'incendi. Per aquestes raons, és important tenir en compte tant la funció protectora com la vulnerabilitat dels boscos per evitar que una acció de mitigació del risc sigui més favorable a l’aparició d’altres riscos.

Els primers assajos pilot realitzats a Andorra s'han centrat en el risc de caiguda de blocs, també considerant el risc d'incendi. Més concretament, s'ha actuat en un bosc protector contra la caiguda de blocs ubicats a la parròquia d’Andorra la Vella a la zona de la Comella, molt a prop de zones urbanes importants. En aquest bosc protector contra la caiguda de blocs, situat prop d’una àrea recreativa i on la probabilitat d’iniciar un incendi forestal és més gran, es pretén reduir el risc d’incendi forestal i, cas que es produeixi, reduir-ne la intensitat i permetre al bosc per conservar el seu paper protector.

La segona prova pilot realitzada a Andorra s'ha centrat en el risc d’inundacions i avingudes torrencials a la zona de calm de Claror, a la vall del Madriu-Perrafita-Claror. En aquesta zona hi predominen les tarteres i les zones rocoses amb algunes taques de vegetació escassa. Els blocs de pedra solen ser força mòbils i erosionables i les conseqüències poden ser importants i afectar la població de manera directa o indirecta. Això va succeir el 21 de juliol de 2015, quan una gran tempesta de convecció estacionària a la zona de Calm de Claror va acumular 71 l/m² en una hora i fins a 96 l/m² durant les 24 hores associades a l’episodi. A causa d’aquesta gran intensitat de precipitacions hi van haver escorrenties superficials en forts pendents de vegetació escassa, que van donar lloc a intensos fenòmens erosius a la capçalera de diversos rius de muntanya. A la conca del riu Claror, avingudes torrencials es van dipositar al peu del talús, però a causa del dipòsit de sediments el riu Claror va recuperar el seu potencial erosiu riu avall. Tot plegat va provocar una forta terbolesa del riu i va fer que les aigües de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que té la captació d'aigua potable més avall, a la mateixa conca, no fossin aptes per al consum humà. Les noves pluges de molta menys intensitat que es van produir durant l’estiu van generar nous episodis erosius i van provocar nous talls en el subministrament d’aigua. Així doncs, va ser necessari consolidar els sediments acumulats a la zona i aturar el procés erosiu a la capçalera del riu Claror, amb l'objectiu de reduir la magnitud i la freqüència dels episodis erosius posteriors.

Com que la zona es troba dins d’un paisatge cultural de patrimoni mundial per a la UNESCO, les intervencions antròpiques han de ser mínimes i sempre respectant l’entorn natural, el paisatge i sense perjudicar els recursos naturals. Entre el 2015 i el 2017 es van dur a terme accions de restauració per estabilitzar els sediments i evitar nous moviments de materials sòlids. En el marc del projecte MONTCLIMA l'acció duta a terme s'ha centrat en tasques de revegetació i de tècniques d'estabilització basades en la naturalesa, així com s'ha proposat un sistema de fertilització ovina i s'han fet noves plantacions en alguns punts específics.

Projecte amb finançament SUDOE. El cap de fila del projecte ha sigut l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic del Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Els socis del projecte han sigut: Centro de Investigacion Ecologica y Aplicaciones Forestales, NEIKER-Instituto Vasco de Investigación y Desarrollo Agrario, Fundacion Centro de Servicios y Promocion Forestal y de su Industria de Castilla, Instituto Politécnico de Bragança, Office National des Forêts, FORESPIR, Centre d'Études et d'Expertise sur les Risques, l'Environnement, la Mobilité et l'Aménagement, Comunidade Intermunicipal da Região de Leiria.

[1] Deu, J. (2022) Guía de actuación. Mitigación del impacto del cambio climático en alta montaña Pirenaica: Control de la erosión hídrica mediante soluciones basadas en la naturaleza. Proyecto INTERREG-SUDOE-MONTCLIMA.